I Love House Music!!

I Love House Music!!

lunes, 30 de mayo de 2011

1. Escriu la teva opinió sobre els fets ocorreguts divendres entre els "indignats" i els mossos. Pots cercar informació per internet.


La gent te la llengua molt llarga...Predican i predican que amb la força no s'arregla res i qui comença a pegar primer son els mossos.
Desde quant manifestarse és algo dolent?, desde quant manifestar-se s'ha d'emplear la força?...
Sincerament amb la força no se'n va a cap lloc, perque on se'n van es amb les paraules i l'inteligencia... aixó demostra de que la gent que ha enviat als mosos ... no coneix la paraula INTELIGENCIA.

És important estar-ne informats...



MANIFEST Democràcia Real ja!

Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar u...n futur millor als que ens envolten.
Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creien...ts, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.
Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:



* Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.


* Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.


* El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.


* La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE


* L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.


* La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.


* Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.


* Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.


* Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.

Per tot això estic indignat.
Jo puc canviar-ho.
Jo puc ajudar.
Sé que junts podrem.
Surt amb nosaltres. És el teu dret.

         1. Fes un resum del contingut del text.

         2. Fes una valoració general del que es diu i escriu la teva opinió personal.

Llegeix amb atenció... Demagògia barata?



 Un antic debat ha tornat a sortir a la palestra, el de si la cadena perpètua hauria de ser  inclosa, com a condemna, entre els assassins, els violadors i els pederastes. Avui en dia, el temps màxim de presó que pot caure als condemnats, al nostre país, és de trenta anys. Com s'ha restablert aquest debat? A partir de les declaracions que ha fet aquesta setmana passada "Rafita", un dels assassins que, fa set anys, va violar, atropellar i cremar Sandra Palo. En aquell moment era menor d'edat, i la condemna va ser de tres anys tancat a un corrector de menors, i els tres anys següents en llibertat vigilada. El fet és que fa un parell de setmanes el varen trobar robant, estant sota llibertat vigilada i clar, aquest fet obre el debat de la desconfiança en la reinserció social d'aquests condemnats i la necessitat d'aplicar la cadena perpètua a segons quins.

El problema de tot això és que alguns partits polítics aprofiten aquests fets per fer campanya a favor seu, fent demagògia barata. Els mitjans de comunicació, amb el seu poder mediàtic, han entrevistat l'assassí, i també la mare de Sandra Palo demanant justícia i la cadena perpètua per als culpables. La reacció d'aquesta mare és normalíssima i humana, però és irracional i el seu dolor no es pot emprar per a demanar canvis des dels partits polítics. El PP és el partit polític per excel·lència que aprofita qualsevol desgràcia social en benefici propi, per aconseguir vots. I clar, aquesta situació li ha servit per demanar la cadena perpètua per aquests condemants, desconfiant amb la possible reinserció social i aprofintant-se del sentiment de ràbia i d'empatia de la societat amb la mare de la nina assassinada.

Això mateix fan amb altres aspectes com els lingüístics i els del món de l'educació. Volen tornar enrera amb el seu esperit conservador i no deixar progressar una societat que, tanmateix, progressa per si sola, ja que és un fet natural, però es deixa manipular per aquests tipus de partits.


El discurs seria, sense política pel mig, si trobau que la cadena perpètua és necessària en alguns dels condemnats a presó. Jo, per ara, no ho tenc molt clar.
  1. Llegeix aquest text i fes un resum del que diu.

 2. Quin és el seu tema principal?
  El tema principal és la politica
3. Què en penses de la cadena perpètua? I de la condemna a mort?
  Que si un fa algo malament cadena perpetua es lo millor. si cualcu a matat la condemna de mort es lo apropiat

jueves, 26 de mayo de 2011

Hola?


ESQUERRES

Com a partit d’esquerres, Esquerra vol posar fi a les injustícies socials i als desequilibris
econòmics i afavorir, així, un repartiment de la riquesa i de l’accés a l’estat del benestar a
tota la població. L’obtenció d’aquesta fita s’ha de fer concertadament amb els diversos
agents socials dins un marc català de relacions laborals articulat amb el mundial.
Sense perdre la iniciativa privada en el mercat, el treball ha d’esdevenir una forma de
realització de l’individu, amb seguretat, amb plena ocupació i un salari digne. Alhora, s’han
d’incorporar totes les noves aplicacions de la societat electrònica i del coneixement en tots
els aspectes de la vida quotidiana, per afavorir així una major productivitat i un millor
benestar dels treballadors i treballadores.
El progrés econòmic i social ha de ser compatible amb la salut de les persones i del medi
ambient. Una nova cultura productiva i d’utilització dels recursos (aigua, energia, matèries
primeres, etc.) ha de garantir un desenvolupament sostenible en pro de tots els habitants, de
les espècies biològiques del planeta i de les generacions futures.

lunes, 23 de mayo de 2011

1. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no correspost, tristesa, solitut, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i comenta'ls.



Amor no correspost:
Por fin empezaba a superar nuestra separación y por fin empezaba a aceptar que nunca serás mío, que tienes otra pareja.... Pero hoy me has sonreído y has estropeado todo.Porque no dejo de pensar en ti? Será porque ya no puedo mas con tu ausencia...
Tristesa:
Ayer vi morir el amor, cuando caminaba en el frío atardecer que las lluvias de agosto reclamaban.
Vi morir el amor, cuando paseaba por aquellas calles de abrazados y le hacías falta a estos brazos, ahora vacíos.
Vi morir el amor, cuando supe que estabas lejos y quizá ausente.
Vi morir el amor, cuando aquella canción de los dos, dejó de vibrar en mi pecho.
Vi morir el amor, cuando sentado junto al teléfono ansiaba una llamada que nunca llegaría o cuando el correo era ausente y quizá tardío.
Vi morir el amor, cuando paseaba por aquellos rincones de los enamorados y me di cuenta que mi brazo ya no te acompañaba.
Colaboración de Holbox
Solitut:
Els temps nous que vindran els portarà el vent jo no se com seran visc només el present Somnis, no paraules m'abraçen cada nit quan se'm tanquen els ulls estirat al meu llit La vida me'ls trenca de vegades, sovint perseguit per malsons quan no estic dormint...
Pau:
Els canons, de neu.
Les pistoles, d'aigua.
Els soldadets, de plom.
Que totes les batalles
que les guerres i les pors
siguin a partir d'ara
caducats malsons.
Els canons, de neu.
Les pistoles, d'aigua.
Els soldadets, de plom.
Alegria:
hoja verde caída en la ventana, minúscula claridad recién nacida, elefante sonoro, deslumbrante moneda, a veces ráfaga quebradiza, pero más bien pan permanente, esperanza cumplida, deber desarrollado. Te desdeñé, alegría. Fui mal aconsejado.

Vestit de llevant, moda poètica de primavera



1. Fes un resum del contingut del poema.
    Que el pare Eól sempre crida quant arriba i xiula ,també arriba de llevant.

 2. Indica si hi aparareixen personificacions, metàfores, comparacions, etc...
   No hi apareix cap.
 
3. Quan parla del vestit de llevant, a què es refereix?
  Es refereix al vent perque arriba de llevant.
 
4. De qui parla? Què en diu?
   Del pare Eól. Que sempre quant arriba crida i xiula.

3. Inventa un poema visual i un poema objecte. Si vols, pots anar a mirar els que hi ha penjats a la paret de l'escala de l'institut, de pujada a la nostra aula.

2. Publica 5 poemes visuals i 5 poemes objecte que trobis per internet.

POEMES VISUALS






POEMES OBJECTES




1. Explica el que és un poema objecte i un poema visual. a quina època i moviment pertanyien? Quins són els seus principals autors? Què pretenien explicar?

 
Poema visual: és un text, de vegades tan sols una frase o paraula, generalment poètic, en què s'utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la caŀligrafia per tal de representar el contingut del poema. Les paraules que componen el poema dibuixen o formen un personatge, un animal, un paisatge o qualsevol objecte imaginable.

Poema objecte:Certs poemes seus defineixen algun objecte a la manera d'un diccionari.

martes, 10 de mayo de 2011

1. Explica què significa per a tu el projecte "Sota el mateix estel" i què t'ha aportat durant el curs. Mínim cinc línies.


El projecte "sota el mateix estel" pero jo significa s'ha feina de escola que mes m'ha agradat enguany. Durant el curs m'ha aportat relaccacio perque aquesta feina es mes bona de fer que clase normal per exemple.I també m´agradat molt el tema de fer poemas i entrades al blog ,al principi pensava que era tot massa complicat pero anava pasant el temps y era tot molt mes facil.

2. Fes una descripció del teu grup de classe. Pensa que podria anar inclosa a la introducció del nostre llibre.



La nostra classe es molt petita pero en ivern amb el calefactor es calenta molt rapid la classe , a la nostra classe som 7 y si comtam els professor som 10 , de vegades mos duim molt be y unes altres discutim o es posen a cridar ala mostra de cuina jaja , pero això es lo bo de la meva classe k sempre pasa qualque cosa interesant.

3. Fes un escrit en forma d'agraiment a na Carolina Ibac per la seva atenció amb nosaltres al llarg del curs.


Hola Carolina ,volia donarte les gracies per tots els poemes que as escrit per nosaltres.També m´agradat això dels poemes que fan referencia a cada un dels pecupins m´agredat molt.adeu y moltes gracies.

lunes, 9 de mayo de 2011

Posa titol poema 6


Amor i tendresa
La vida no és com la pinten.
Les injustícies són arreu.
Hi ha víctimes tots els dies,
gent innocent que pateix.
I sovint em pregunto:
Per què?
I sovint em demano:
On és la sort?
I em responc a mi mateixa:
La sort sóc jo.
Jo sóc el miracle.
Jo sóc com cap altre en el món.
I retrobada a mi mateixa,
sóc més forta que mai.
Conec la vida sense pell,
en carn viva i cruel.
Porto una motxilla a les esquenes,
que de vegades molt em pesa.
Però tinc la fortuna
de ser forta com una deessa.
I amb tot, jo no seré com ells.
Jo repartiré amor i tendresa
L’única via per a la felicitat eterna.

Posa titol poema 5



 Un món interior.
Tinc un món interior,
que no vull compartir amb tothom.
Sóc plena de secrets,
que enriqueixen el meu ser.
Diuen que sóc tímida.
Potser sí, potser no.
Només parlo quan em trina,
sense haver de forçar el meu cor.
La meva fortalesa és com un castell.
Poso barreres a tots els perills.
Perquè més val prevenir
i resguardar-se de patir.
Quan m’obro de veritat,
no tinc límits ni marges.
La confiança és un regal.
La complicitat és un cant.
Però si em busquen les pessigolles
amb els meus rampells s’hi topen,
perquè no sóc cap nena tova,
que aguanti les males històries.
Tinc un món interior
que em fa feliç.
I trio molt bé
amb qui compartir.

jueves, 5 de mayo de 2011

Le regalo a mi mama
(Juan Guinea Díaz)

Le regalo a mi mamá
una sonrisa de plata
que es la que alumbra mi cara
cuando de noche me tapa.

Le regalo a mi mamá

una caperuza roja
por contarme tantas veces
el cuento que se me antoja.

Le regalo a mi mamá

una colonia fresquita
por no soltarme la mano
cuando me duele la tripa.

Le regalo a mi mamá

una armadura amarilla
que la proteja del monstruo
que espanta en mis pesadillas.

Le regalo a mi mamá

el lenguaje de los duendes
por entender lo que digo
cuando nadie más lo entiende.

Le regalo a mi mamá

una chistera de mago
en la que quepan mis besos
envueltos para regalo.
 
 
 
Un bes per a la mare 
Vols, vols.
Què vols quan vols?
Vols besos meus?
Vols un grapat d'abraçades?
Vols un vestit d'afecte?
Vols amors a cabassades?
Vols més abraçades?
Vols molts mims?
Vols, vols.
Què vols quan vols?
Demana... que, hui, t'ho regalo, 
i que un dia
el teu voler s'ajunte amb el meu.
 
 1. Què li has regalat a la teva mare?
      Li he regalat 3 roses.
 
2. Escriu una carta a la teva mare explicant-li el que significa per a tu. No tenguis vergonya, tal vegada diràs coses que no t'atreveixes a dir-li a la cara i que són molt importants. Després li podeu fer llegir i segur la fareu molt feliç. La pots escriure en la llengua que vulguis. Mínim: 20 línees.
 
Hoy te escribo esta sencilla y humilde carta, por tantas, pero tantas cosas...
la principal porque te quiero, y además porque hoy es tu día, es bueno saber que existe este día, realmente creo que cada hijo en este mundo tiene que estarle agradecido a su madre por cada cosa, quizás haya chicos que ya no la tengan; yo le doy gracias a Dios porque te tengo, y porque todavía puedo compartir cada minuto de mi vida contigo; por eso te escribo esto, para poder de alguna forma expresarte todo lo que siento: Gracias por estar siempre conmigo ayudandome en todo . Gracias mama por ese día en que me enseñaste a dar mi primer pasito, porque me diste la seguridad de tus brazos, que me sostuvieron siempre para que no me caiga.
Gracias mamá porque junto a ti aprendí el significado de la palabra más hermosa, AMOR. 
TEQUIERO MAMA!!
 
 

miércoles, 4 de mayo de 2011

JUAN: LLibertat!!
 
Sovint somnio amb la llibertat;
viure sense rendir comptes;
restar en racons amagat,
pels carrers del meu poblat
Però sempre amb la companyia,
de tots aquells que em comprenen,
que senten, com jo,
la necessitat de ser lliure.
Som com una tribu,
amb els nostres rituals,
les nostres pipes de pau
i les nostres rialles ancestrals.
Vull volar del niu;
navegar sol pel riu,
- sense sermons -
- sense rancors -
Sóc conscient que faig patir.
Sóc conscient de que m’estimen.
Això em fa sentir malament,
però pot més el meu egoisme,
de voler ser jo,
de voler emprendre el vol
tot sol.
El temps passarà
i m’hauré fet gran.
Llavors podré veure
qui restarà al meu costat.
Recordaré el meu passat
amb enyorança i alegria,
en què la meva maduresa
em durà a una bona sintonia
amb aquells que, passi el que passi,
sempre m’estimen:
- la meva família -
MANU: un aborriment que no em motiva
 
Les passes arrosseguen el meu cos.
El meu cos es disfressa del meu cor.
I mentrestant, somnio sense esforç,
perquè l’he perdut en algun racó.
I és que em costa fer el què em diuen.
Ordres, indicacions, consells, rutina.
Un avorriment que no em motiva,
Un cansament constant cada dia.
I les mateixes frases encoratjadores
cauen dins un pou de mutisme.
Segurament és una senyal divina
aquella que espurneja només vida.
Massa esperen de mi
o molt poc a la vegada.
Una contracció alada
que em duu a un sol destí.
Sóc així, tranquil i sense presses.
Sóc així, sensible i de bon cor.
Sóc així, i no de cap altra manera.
Sóc així, sempre sóc a un toc.
Sé que podria fer més.
Sé que no hi ha res perdut.
Però són les meves passes
les que segueixen el rumb,
aquell que lent va fent camí,
aquell que durant la passejada
no deixa mai de sentir.