I Love House Music!!

I Love House Music!!

martes, 18 de enero de 2011

1. Llegeix aquest poema de na Carolina Ibac escrit l'any passat i comenta'l al teu blog.

 

Comentari: resum del poema, número de versos, tipus de rima, comentari cada quatre versos.
Resum del poema:Es un negre que vol ser aceptat com una persona normal , no com li tracten tot perque la seva pell es negra ,el poema vol explicar que tractem als altres com se mereixen.
Numero de versos: 46 versos
Tipus de rima: Te rima consonant.
Comentari cada quatre versos:4.1Es nou i amb la pell negra la seva religio es l´islam.4.2Es aqui per la fam ,la seva cultura y contums son diferents.4.3Sembla que ell hagi de demanar perdo el miren amb meynspreu vol sobreviure pero no a qualsevol preu ,vol una vida digna treballar y un llit on dormir.4.4Intenta explicar que no som tant diferents perque abans tots eren negres.4.5Nomes vol tenir sort ell acepta les diferencies i nomes vol l´amor.4.6No vol ni els judicis ni les sentencies es negre de mena.4.7Que hi ha blancs xinesos... ell fuig de les etiquetes.4.8Que no em de despreciar a ningu perque tots som humans.4.9Que tots tenim cervell i no importa la pell no hi ha ningu igual al mon.4.10No formen grups separats , un cop morts tot anem al mateix forat, tots fills de la natura.4.11No caiguem en la ignorancia no es deixen en dur per la por.

Tu podries ser jo

Sóc nouvingut.
La meva pàtria, estrangera.
La meva pell, ben negra.
La meva religió, l’ Islam.
Sóc aquí per la fam.

La cultura meva és diferent.
Els meus costums i tradicions, també.
Em costa força trobar el meu racó.
Sembla que hagi de demanar perdó.
Els ulls em miren de vegades amb menyspreu.
Jo vull sobreviure, però no a qualsevol preu.
Vull una vida digna, amb feina i un llit on dormir.
Conec les mancances de tot, fins ara només he patit.
Diuen que abans tots érem la mateixa raça.
Tots veníem de l’Àfrica, ben torrats pel sol.
La manca de llum emblanquí la pell
dels qui nedaren cap al nord.
No vull la mort, només la sort.
No vull la desigualtat, accepto les diferències.
No vull l’odi, només vull l’amor.
No vull els judicis ni tampoc les sentències.
Per desgràcia no tots són com jo,
ni d’aquest ni del meu món.
Sóc negre de mena.
Tu ets blanc per naturalesa.
Ell xinès i l’altre… qui sap el què és!
Fujo de les etiquetes.
Tant se val l’envàs.
Tant se val el cabàs.
Si el que portem endins
són els valors purs i sentits.
Som éssers humans.
Tots tenim cervell.
No importa la pell.
Cal donar-nos les mans.
No hi ha ningú igual al món.
No formem grups separats.
Tots arribem ben despullats.
I un cop morts, anem al mateix forat.
Tots fills de la natura,
de vegades dura, ben pura,
no caiguem en la ignorància,
no ens deixem endur per la por rància,
que només ens cega davant l’evidència,
de totes les mancances,
que arrosseguem amb nosaltres.

No hay comentarios:

Publicar un comentario