I Love House Music!!

I Love House Music!!

miércoles, 10 de noviembre de 2010

1. Feina sobre el poema de na Carolina Ibac:

 1.1. Posa títol.
  
Sentiment de culpa
El record em tortura.
Per a mi, ja no té sentit viure.
Un error que estic pagant car.
Una vida que se n’ha anat.
Tot per culpa meva.
Tot per no pensar-hi abans.
Cal sempre estar a l’alerta.
Per a mi, ja és massa tard.
Encara sento els seus gemecs.
Encara sento els seus crits de dolor.
I tinc encara tatuat al pensament
la seva mirada perduda, buida,
després del darrer batec.
“És morta.
Ja no hi ha res a fer.”
Algú d’a la vora em va dir.
I jo vaig embogir.
La desesperació és ara la meva forma de vida.
La consciència em tortura dia rere dia.
Les meves cames ja no fam camí
perquè ja no caminen.
No volen.
Ni poden.
Una moto.
Un salt de stop.
Un cotxe no vist.
I dues vides arrencades,
La d’ella i la meva.
Ella ara descansa sense vida.
La meva vida hauria de ser seva.
1.2. Escriu el número de versos, el número d'estrofes i si té rima consonant o assonant.
-Format per 30 versos, per 7 estrofes, i rima assonant.


1.3. Comenta'l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una paraula. 

1i2:Que el record no li deixa viure. 

3i4:Que està pagant un error i una vida se n'ha anat. 

5i6:Que ha estat culpa seva per no pensar.

7i8:Que hem d'anar alerta, per ell és massa tard. 

9i10:Que encara sent el seus crits. 

11i12:Que pensa amb la seva mirada buida. 

13i14:Que després d'un batec va morir.
 
15i16:Que ja no es pot fer res.

17i18:Que ara la desesperació és amb ell. 

19i20:Que la conciència el tortura i les seves cames no es mouen.

21i22:Perquè no caminen.

23i24:Ni poden agafar una moto. 

25i26:Que es va saltar un stop i no va veure el cotxe. 

27i28:Que les dues vides varen esser destrossades. 

29i30:Que ara ella descansa i la seva vida hauria d'ésser seva.


-El tema del que parla és un accident de moto. La mort d'una persona i una altra queda paralítica.
-Desgràcia.

1.4. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut.
-A mi aquest poema m'ha agradat molt perquè té molt de sentiment. Està molt bé.

No hay comentarios:

Publicar un comentario